Un macroprojecte amb greus impactes
Introducció
La refineria de biogàs projectada a Sant Mateu de Bages es presenta com una solució “verda” per produir energia a partir de residus agroindustrials i dejeccions ramaderes. Tanmateix, darrere d’aquest discurs aparentment sostenible s’amaga un macroprojecte industrial de grans dimensions que pot generar impactes molt negatius sobre el territori, el medi ambient i la qualitat de vida de la població local.
És important remarcar que al Bages no hi ha excedents de dejeccions ramaderes.
Tal com s’exposarà a continuació, aquest tipus de plantes ni son tan verdes ni tan sostenibles com ens expliquen; més aviat son una gran mentida i una gran estafa, on es barregen forts interessos econòmics i polítics que afavoreixen a pocs i perjudiquen a molts.
Algunes dades de la planta (extretes de la memòria del projecte)
La planta està promoguda per l’empresa Norbiogas Biometano V, S.L., del grup Nortegas. El projecte preveu un termini d’execució de 12 mesos i una vida útil aproximada de 25 anys.
La instal·lació ocuparà una superfície total de 60.370,11 m² (6,4 hectàrees), dels quals 48.956,64 m² corresponen a la planta principal i 11.413,47 m² a zones d’escomeses i connexions de serveis.
La infraestructura inclourà quatre digestors de 7.000 m³ cadascun, dimensions que equivalen a més de 10 piscines grans com la de Súria per digestor. També hi haurà una bassa de digestats de 29.750 m³, equivalent a unes 45 piscines grans. Aquests digestats els residus resultants del procés.
Cal destacar que no es tracta d’una instal·lació qualsevol, sinó d’una planta desmesurada. Amb una capacitat de tractament de 200.000 tones anuals (95% de dejeccions ramaderes i un 5% de residus agroindustrials), multiplica per tres o quatre la mida habitual d’aquest tipus d’instal·lacions. Això no és un detall menor: implica una concentració massiva de residus en un mateix punt, convertint una zona rural en un centre de tractament intensiu amb característiques pròpies d’un polígon industrial.
La ubicació del projecte és especialment preocupant donat que es troba relativament a prop de diversos punts sensibles: a 280 metres de la casa de Can Torres, a 2.100 metres del nucli urbà de Súria, a 930 metres del polígon industrial de La Pobla, a 3.500 metres del de Callús, a 925 metres d’Antius, a 150 metres del torrent de Cal Mateu i a uns 1.350 metres del barri de Fusteret.
A més, la seva proximitat a espais naturals protegits, com la Serra de Castelltallat (a només 250 metres), posa en risc ecosistemes de gran valor ambiental. Resulta difícil justificar la instal·lació d’una infraestructura d’aquestes característiques tan a prop de zones sensibles.
Un dels impactes més evidents serà l’augment del trànsit pesant: Es calcula un total de 388.750 tones anuals a transportar entre entrades i sortides. Si es fa amb camions de 22 tones, tal com es considera a la memòria del projecte, això implica uns 35.340 viatges anuals (llevat que els camions que entren també surtin carregats, que no és en absolut habitual; en aquest cas caldria dividir la xifra per 2). Això es tradueix en aproximadament 118 camions al dia (de dilluns a dissabte). Si l’activitat es concentra en jornades de 8 hores, seria un camió cada 4-5 minuts. A això cal afegir-hi els desplaçaments del personal, estimats en uns 4.200 viatges anuals i el transport de productes de tractament, que tampoc és menor.
És especialment greu que aquestes xifres puguin estar infravalorades en la documentació del projecte.
Pel que fa als beneficis energètics, tot i que la producció de 54,39 GWh anuals pot semblar significativa, cal posar-la en context. Aquesta energia equival al consum d’unes 8.000 famílies (també es pot expressar com l’energia necessària per fer funcionar 540 milions de bombetes de 100 W durant una hora), però els costos ambientals i socials recauen gairebé exclusivament sobre la població local. Això genera una clara desigualtat entre qui assumeix els impactes i qui obté els beneficis.
Una font de contaminació disfressada d’energia verda
La planta de biogàs de Sant Mateu de Bages es presenta com una infraestructura sostenible, però una anàlisi detallada de les seves dades revela que lluny de solucionar els problemes associats als residus ramaders, aquest tipus d’instal·lacions els transformen i els amplifiquen, generant impactes greus sobre l’aire, l’aigua i el sòl.
En primer lloc, la magnitud del projecte ja és un indicador del seu potencial contaminant. Com ja hem vist abans la zona experimentarà una pressió constant de vehicles pesants. Aquest trànsit constant no només genera emissions de CO₂, sinó també partícules contaminants i soroll, afectant directament la qualitat de l’aire i la salut de la població.
La planta produirà 9.697.053 m³ de biogàs, dels quals 5.440.054 són metà (CH4), que va a parar a la xarxa, i 4.256.548 són diòxid de carboni (CO2), que juntament amb altres gasos va a parar a l’atmosfera.
A més, la planta no té un únic focus de contaminació atmosfèrica, sinó múltiples. S’hi produeixen emissions de metà (CH₄) i òxid nitrós (N₂O), dos gasos amb un efecte hivernacle molt superior al del CO₂. Aquestes emissions provenen de la caldera, la torxa de seguretat, els dipòsits de purins, la bassa de digestat i fins i tot del mateix procés de tractament del biogàs.
Pel que fa a la contaminació del sòl i de l’aigua, el problema és igualment greu. El procés genera grans quantitats de digestat (prop de 190.000 tones anuals), que conté nutrients com nitrogen i fòsfor en formes altament contaminants. Aquest digestat es divideix en diverses fraccions: 27.143 tones anuals de part sòlida, 163.334 tones de fracció líquida i unes 15.600 tones anuals de salmorra.
Aquestes substàncies no desapareixen, sinó que acaben als camps o als aqüífers. El nitrogen, especialment en forma d’amoni, es volatilitza i contamina l’aire o s’infiltra al sòl, contribuint al problema dels nitrats. De fet, està demostrat que els digestats continuen emetent metà i amoníac després de ser aplicats, de manera que la contaminació no s’atura dins la planta, sinó que es dispersa pel territori.
A tot això cal afegir-hi l’ús intensiu de productes químics: 300 tones d’àcid sulfúric anuals, hidròxid sòdic, sals de ferro, carbó actiu i altres reactius necessaris per al funcionament de la planta. Aquests materials generen nous residus i incrementen el risc de contaminació química, contradient la imatge de procés “natural” que sovint es vol transmetre.
Un altre impacte crític és la pèrdua de matèria orgànica del sòl. El procés de producció de biogàs extreu carboni que hauria de retornar als camps, provocant una reducció d’entre el 13% i el 50% de la matèria orgànica a llarg termini. Això degrada la fertilitat del sòl, redueix la seva capacitat de retenir aigua i contribueix a l’empobriment dels ecosistemes agrícoles.
Un risc real per a la salut
La planta de biometà de Sant Mateu de Bages no només genera contaminació, sinó que suposa un risc directe per a la salut de les persones. Les emissions associades inclouen gasos i partícules perilloses com el diòxid de nitrogen (NO₂), l’amoníac (NH₃), el metà (CH₄) i partícules fines (PM2.5 i PM10), totes elles relacionades amb problemes respiratoris i cardiovasculars.
A més, el volum d’activitat és enorme: fins a 200.000 tones de residus tractats a l’any i 118 camions diaris. Això incrementa la contaminació de l’aire de manera constant, sense pauses, afectant especialment les persones que viuen a prop.
Els infants i els adolescents són els més vulnerables. Estudis amb milers de nens han demostrat que l’exposició a contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell, reduint la connectivitat neuronal i alterant funcions com l’atenció i el moviment. A més, l’exposició a contaminants químics s’associa a alteracions hormonals i problemes de creixement.
També hi ha evidències preocupants sobre el risc de càncer: s’ha observat un augment significatiu de la mortalitat en poblacions properes a instal·lacions de tractament de residus. Això posa en dubte la seguretat d’aquest tipus de plantes a prop de zones habitades.
Conclusions
La planta de biogàs Sant Mateu de Bages es basa principalment en el tractament de dejeccions ramaderes (95%). No s’elimina el problema de fons: l’excés de dejeccions ramaderes. En facilitar la concentració i gestió de grans volums de purins, s’incentiva i perpetua la continuïtat d’un model de ramaderia intensiva altament contaminant i ja molt qüestionat.
Encara més alarmant és que no existeixen nivells completament segurs de contaminació atmosfèrica. Qualsevol increment pot tenir efectes sobre la salut, especialment a llarg termini.
Aquesta planta no només contamina: posa en risc la salut de la població, especialment dels infants i adolescents. Presentar-la com una solució sostenible és ignorar els seus efectes reals sobre la vida de les persones.
No és una solució ecològica real, sinó una infraestructura que redistribueix la contaminació a gran escala. Sota el discurs de l’energia renovable, s’amaga un sistema que genera emissions, contamina aigües i sòls i agreuja problemes ambientals ja existents.
En definitiva, la planta de biometà de Sant Mateu de Bages no és simplement un projecte d’energia renovable, sinó un exemple de com sota l’etiqueta de “sostenibilitat” es poden impulsar infraestructures altament agressives per al territori, i posa de manifest la necessitat de replantejar el model energètic cap a alternatives realment sostenibles i respectuoses amb les persones i el medi ambient.